4rt aniversari de l'AJV

L'Assemblea de Joves de Valls ja fa 4 anys que fa feina per la comarca, aquest cap de setmana arriba l'hora de les celebracions!!!!


Dissabte 9 de maig, a la plaça de l'Oli:

17h- Campionat obert de bitlles catalanes

17h- Torneig de futbolí (inscripció al moment, 2 euros per parella)

21h- Sopar popular + actuació del cantautor Antoni (rumba i gresca catalana)

23.30- Concert amb Maitips, Kuerpo Inerte i AJV DJs

Finalment recordar-vos que s'ha d'anar confirmant l'assistència a la Sortida a la Muntanya!!

El país més feliç

Remenant per internet vaig trobar un article del diari El País, publicat l'any 2006, però que parlava de que s'havia localitzat el país més feliç del món! La notícia em va semblar, com a mínim, interessant.

L'article comença explicant que habitualment els índex de riquesa d'un país es comptabilitzen en termes comercials o de riquesa bruta. El que ens presenten aquí fa referència a un tipus d'estudi al qual no estem acostumades, l'Associació New Economics Foundation calcula l'èxit o el fracàs dels països a l'hora de fer feliços als seus ciutadans i ciutadanes. Com fa aquests càlcul? Doncs ha creat una fórmula no matemàtica: el benestar per l'esperança de vida, dividit per l'impacte ecològic. El resultat? La petita illa de Vanuatu encapçala la llista, l'Estat espanyol es situa en el 85è lloc i els Estats Units en el 150è.

A Vanuatu on es cobreixen les necessitats bàsiques i no tenen gaires necessitats artificials com les que tenim nosaltres. Necessitats com l'aire acondicionat, la rentadora, la panificadora, el dvd, i altres d'oci com pagar entrades per anar al teatre, al cinema o al futbol.
Si establim els criteris econòmics més habituals ens trobem que la llista de països més rics del món, elaborada pel Banc Mundial, l'encapçalen Suïssa amb 648.241 $ per habitant i el més pobre Etiòpia amb 1.965$ per habitant. Aquest estudi s'ha fet a partir de factors que van més enllà del Producte interior brut (PIB) per habitant de cada país i inclou el capital natural del país, la seva producció i allò que s'anomena capital intangible.
Si comparem aquests dos llistats podem apreciar que realment "el diner no fa la felicitat", tal com diu la dita popular... malgrat hi ha l'altra que diu "[...] però ajuda una mica". Tot són criteris i maneres de veure les coses. Però el que està clar que Estats Units està considerat un dels països més desemvolupats del planeta i en canvi el nivell de satisfacció de la seva ciutadania no és gaire bó. L'any 2000 als Estats Units hi va haver 29.350 suicidis. Això no és pas una xifra menyspreable. El ritme de vida de les societats occidentals, dites desemvolupades comporta un ritme de vida molt estressant, i això es paga. També he trobat, aquest cop perquè ho tenia guardat en paper, una entrevista que li van fer a La Vanguardia a Moussa Ag Assarid, un escriptor tuareg defensor dels pastors, analitzava com n'és de diferent la vida aquí a occident i allà a la seva terra, i tot quedava resumit i condensat en una frase d'una lucidesa excepcional "tu tienes reloj, yo tengo tiempo". Aquesta afirmació, que donava títol a l'entrevista, ens fa reflexionar sobre aquests índex de felicitat a Vanuatu i l'índex en termes econòmics a Estats Units. Es possible la felicitat si no tenim temps de gaudir dels nostres éssers estimats? Si no tenim temps de contemplar com floreix una flor? O si no tenim temps de passar la tarda al parc amb un nen petit i sense sentir-nos malament per tota la feina que tenim pendent de fer i castigant-nos pel preciós temps que estem "perdent"? Tot dependrà, com sempre, de les nostres prioritats, però ja hem vist que l'economia es pot enfonsar en qualsevol moment.

Afermat el carnaval popular de Valls

Des de l'enrenou del cartell del 2005, l'Ajuntament de Valls s'ha mantingut al marge de l'organització del carnestoltes. Aquell any, l'organització d'aquesta festa va tornar a mans del poble, i aquest l'ha mantingut i afermat amb un éxit inesperat. Cada any la rua és més llarga i els participants omplen els carrers de Valls de sàtira als poders fàctics. S'ha recuperat, amb un éxit rotund i innegable, el carnaval satíric on el poble expressa el seu descontent. I a Valls, cada any més, per Carnaval tot s'hi val!
I aquest any ja circula la primera denúncia, sembla ser que la convocatòria és va fer des d'un correu electrònic que duia el nom de l'antinga alcaldessa, i això a la Batalla no li ha agradat gaire i ha decidit interposar una denúncia davant els mossos, que per cert, eren els protagonistes del cartell d'enguany... podeu visitar: http://ajvalls.blogspot.com/2009/02/forta-presencia-policial-al-carnaval-de.html, on hi ha una crònica, si més no, més divertida que aquesta... ;P

Aquí una comparsa força a joc amb el cartell i el tema de moda a la ciutat: el desplegament dels mossos
tot reivindicant la figura d'un bandoles, en Ramon Guardiola




I l'homenatge al fundador d'aquest cos policial: la Nissaga dels Veciana
Ossos pandes?


Rua on s'evidencia la preocupació de la gent per la situació que està patint el casc antic de Valls, malgrat haver rebut subvencions per a la seva millora...





La crisi!


...i l'especulació!


la cervessa dels simpson?

I un forçut del Circus Ciu & cia...
I una dedicatòria a l'actual alcalde, Albert Batet


Uns jugadors de rugby i unes monges irreverents...

Una icona de Valls, la mulassa, ara però famolenca...i a l'atur


uns barrufets...

i uns nans?

l'espantaocells!!

I el parquing.... amb cotxes intentant, sense èxit, que s'aturi la rua per poder sortir...

Directa 127, 18 de febrer de 2009

L’estadi del Girona CF rep el fons estatal destinat a pal·liar la crisi L’Ajuntament gironí ho inclou dins una partida extraordinària

El club gironí de futbol, que va ascendir a 2a A el juny passat, rebrà una inversió dotada en 1.200.000 euros per construir la grada est i un nou edifici de serveis. Les obres representaran l’augment de la capacitat del camp de futbol dels 7.000 aforaments actuals a una mica més de 9.000.La inversió es farà a càrrec dels fons estatals d’inversió que ha aprovat el govern de Zapatero i que dota els municipis de fons per invertir en obres locals. Dins el conjunt de projectes –fins ara se n’han presentat 41–, aquesta partida representa un 10% del total pressupostat de la inversió, que és de més d’onze milions d’euros. El màxim que podria rebre la ciutat de Girona a través d’aquest fons estatal és de catorze milions d’euros.

Les estudiants volen una moratòria de ‘Bolonya’
La gran majoria dels representants estudiantils que van assistir a la primera trobada de la Taula Nacional per a l’Ensenyament Superior van abandonar la reunió i van alertar que no tornarien fins que no es materialitzi una moratòria del procés d’implantació de Bolonya. D’aquesta manera, es tancava una setmana marcada per l’ocupació i el posterior desallotjament del nou campus de la UPF al districte del 22@ i pel boicot a la inauguració d’aquest recinte que havia de protagonitzar el president Montilla.
Julia García- Valdecasas, una dècada de persecució als moviments socials
El 5 de febrer va morir Julia García-Valdecasas, nomenada Delegada del Govern de José Maria Aznar a Catalunya l’any 1996. El llegat que deixa entre els moviments socials catalans és una dècada de persecució política.
Les plantilles de Mahle i Roca surten al carrer contra els ERO
Centenars de treballadors i treballadores de l’empresa de sanitaris Roca i de l’empresa de components Mahle es van manifestar a Viladecans i Vilanova, respectivament, en contra de la previsió d’acomiadaments massius.

El PSC va manipular l’acta on constava el nomenament d’Abdul Razzaq
La direcció del Partit dels Socialistes de Catalunya va ser taxativa en aquest cas. Poques hores després que aquest setmanari desvetllés la identitat i la militància socialista d’Abdul Razzaq Sadiq –unes dades que s’havien ocultat deliberadament durant vint dies–, el portaveu del grup parlamentari del PSC Miquel Iceta va anunciar que se l’havia acomiadat del seu càrrec de secretari a la comissió executiva de l’agrupació de Ciutat Vella. Segons Iceta, el seu partit “actua amb diligència en aquests casos, a diferència del que acostuma a passar a les files del PP”. La destitució, però, va tenir la peculiaritat sorprenent de ser retroactiva. L’acta de l’agrupació del PSC de Ciutat Vella del 26 de novembre on figurava el nomenament de Razzaq Sadiq va ser manipulada i modificada l’11 de febrer. El nom del que fins aleshores era secretari de l’executiva va desaparèixer –exactament, a les 11:03h del matí– de la còpia que hi ha penjada a la web del partit. En aquest cas, no ha prevalgut la màxima de la presumpció d’innocència. Ara, la seva plaça a l’executiva està vacant i, oficialment, el seu nom mai no constarà com a secretari de l’executiva a les actes del partit, tot i haver estat nomenat oficialment. Abdul Razzaq Sadiq va ser detingut el 20 de gener en el marc d’una operació antiterrorista ordenada pel jutge Baltasar Garzón en contra de sis ciutadans pakistanesos. Tots ells van quedar en llibertat sense càrrecs. La causa judicial continua oberta per la via ordinària al jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona i amb càrrecs de frau fiscal.

Él Nou Partit Anticapitalista francès
/de dalt a baix)
El primer cap de setmana de febrer, després d’un any i mig de debat a més de quatre-cents comitès locals i regionals, va tenir lloc el congrés de fundació del Nou Partit Anticapitalista.

200 anys del naixement de Proudhon
(expresions)
Pierre Joseph Proudhon és considerat el pare de l’anarquisme. Aquest mes de gener ha fet 200 anys del seu naixement, una efemèride que ha passat inadvertida pels grans mitjans de comunicació i que pocs s’han encarregat de recordar. L’única celebració de l’esdeveniment ha estat un acte commemoratiu organitzat per l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Que el bicentenari de Proudhon hagi passat tan inadvertit és especialment revelador, sobretot si tenim en compte que les idees del pensador anarquista francès van influir a bastament en el moviment obrer català, fins i tot abans de la Primera República, gràcies a la traducció que en va fer Pi i Margall (vegeu desglossament).

(indirecta)
Francesc Arnau advocat
“No és descabellat pensar que hem de poder viure sense presons”
Són dos quarts de nou del vespre d’un divendres quan comença aquesta entrevista i el DALP (Despatx d’Assessorament Laboral i Popular) de Francesc Arnau vessa d’activitat. A última hora, han passat per l’habitacle consultes sobre temes laborals, d’estrangeria i causes més polítiques. A la mateixa sala, quatre persones fan petar la xerrada mentre esperen que acabem la conversa, a la qual Arnau ha volgut que participi en Felip, un dels advocats joves del despatx. Els que esperen són els darrers ‘supervivents’ de la seixantena d’acusats pels disturbis ocorreguts a la Fira de Tàrrega de 1991, els que no van acceptar el pacte injust amb l’Estat a canvi de deixar-los tranquils i que ara han portat el cas al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg.

Directa 126, 11 de febrer de 2009

La policia va detenir un càrrec del PSC durant l’última operació al Raval Garzón va aplicar la llei antiterrorista a Abdul Razzaq Sadiq

Un dels sis ciutadans pakistanesos detinguts el 20 de gener per la brigada antiterrorista de la Guàrdia Civil sota l’acusació de frau fiscal –amb l’objectiu de finançar les organitzacions de la xarxa Al-Qaida– era Abdul Razzaq Sadiq, actual secretari de l’executiva del PSC de Ciutat Vella. Segons es desprèn de les investigacions fetes per aquest setmanari –conjuntament amb la revista Masala–, el nom d’aquest dirigent del Partit dels Socialistes de Catalunya es va maquillar a la nota de premsa sobre els fets que es va elaborar des del Ministeri de l’Interior i el servei de premsa de la Guàrdia Civil. Se’l va rebatejar amb els cognoms intercanviats. En lloc de Razzaq Sadiq, se’l va anomenar Sadiq Razzaq. Així, cap periodista no es va poder adonar de la seva identitat, tot i que es tracta d’un personatge públic que ha estat entrevistat a diaris com El País o El Mundo. A l’extens expedient judicial instruït pel jutge Baltasar Garzón i als informes del registre mercantil de les empreses que van ser escorcollades durant l’operació antiterrorista, hi consta el seu nom i cognoms en l’ordre correcte. En aquests mateixos documents, es detalla que l’empresa Bright Comunication Services SL, on Abdul Razzaq Sadiq figura com a actual administrador, va facturar prop d’un milió d’euros durant el trienni 2005-2007. La seu social d’aquesta societat limitada es troba a la Ronda de Sant Pau 46, l’indret on van traslladar Razzaq –emmanillat, amb la cara coberta per una manta i sota custòdia de la Guàrdia Civil– per fer un escorcoll. Poques hores després de l’inici de l’operació als carrers del Raval, tot i que la Guàrdia Civil continuava insistint en la relació dels detinguts amb les xarxes de terrorisme internacional, el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, va començar a sembrar dubtes al voltant del cas. Rubalcaba va fer unes declaracions on confirmava les imputacions de frau fiscal, però condicionava la connexió amb el terrorisme internacional al decurs de les investigacions policials i judicials.

El ‘David de la Fornal’ en mans d’un exjutge militar
Tot i que David Sànchez i els seus familiars i companyes esperaven saber la decisió de la secció 7a de l’Audiència Provincial de Barcelona sobre el recurs d’apel·lació presentat per la defensa el dimarts 10 de febrer, a hores d’ara la Directa tanca la seva edició sense saber-ne el resultat. El magistrat que haurà de decidir si es fa efectiva l’ordre d’empresonament és Enrique Rovira del Canto, exjutge militar de carrera i exjutge del penal número 2 de Terrassa, el mateix que –el seu dia– es va guanyar la reputació en condemnar a presó en Franki de Terrassa, per –suposadament– intentar despenjar una bandera espanyola del l’ajuntament egarenc. Rovira del Canto va ser ascendit a la secció setena de l’Audiència Provincial de Barcelona, on comparteix la deliberació de les sentències amb uns altres dos magistrats.

Un jutge ordena poder rebre l’atur sense tenir compte corrent
Un jove aturat de Lleida ha aconseguit una fita –aparentment senzilla– que feia temps que batallava. Un jutjat social ha ordenat que li paguin el subsidi d’atur mitjançant un xec i sense l’obligació de tenir un compte bancari, com li reclamaven fins ara.

Noves accions reactiven la mobilització estudiantil contra Bolonya
Un cop acabat el període més intensiu d’exàmens, les mobilitzacions contra el procés de Bolonya reapareixen. El 5 de febrer sis activistes del SEPC es van penjar i encadenar a la façana del Departament d’Universitats.

L’atur creix amb força entre els immigrats
/de dalt a baix)
Radiografia de les taxes d’atur a Catalunya i de les dificultats que troba una part de la classe treballadora del país que ha arribat els últims anys per mantenir una feina digna.

Berga reivindica la cultura del foc
(expresions)
Berga va reviure la Patum, el 7 de febrer, amb un acte i una cercavila multitudinària en defensa de la cultura del foc i per mostrar el rebuig a la directiva europea sobre aspectes pirotècnics.

(indirecta)
Gervasio Sánchez periodista i fotògraf “Si volia seguir el meu camí, havia de buscar les carreteres secundàries del periodisme”
Fa un quart de segle que Gervasio Sánchez documenta els conflictes armats d’arreu del món i les seves conseqüències, des que el 1984 es va iniciar com a periodista i fotògraf durant les guerres a l’Amèrica Llatina. Sempre, però, sense casar-se amb cap mitjà i posant com a condició el respecte al seu treball i “als protagonistes d’aquests treballs”: les víctimes, que –com ell mateix observa– són l’“única veritat inqüestionable de les guerres”.

Directa 125, 4 de febrer de 2009

Els 90.000 pisos planificats pel Govern topen amb l’oposició local Nadal diu que el decret llei està per sobre de mocions i consultes

La tardor de l’any 2007 es va aprovar, amb gran rebombori, el Pacte Nacional de l’Habitatge. Aquest acord entre administracions, promotors, constructors, caixes i algunes entitats de la societat civil catalana pretenia posar fil a l’agulla a la manca d’accés al dret de tenir un habitatge digne per gran part de la població. Des d’un bon inici, les entitats crítiques amb els plans del Govern, encapçalades per V de Vivenda i les assemblees per un Habitatge Digne –que durant aquelles dates van mobilitzar milers de persones en manifestacions multitudinàries arreu de Catalunya–, van apuntar que les mesures acordades en aquell pacte no garantirien l’habitatge, ja que “no es feien reformes estructurals de la concepció actual de l’habitatge com un negoci o un element de mercat”. Un any i mig després, aquells auguris s’han començat a materialitzar. El finançament d’habitatge protegit per part de bancs i caixes no arriba, les promotores aturen la majoria de projectes en marxa o planificats i la compra de pisos ha caigut prop d’un 60% pel cap baix.

La conservació del patrimoni històric posa traves a la construcció del Corte Inglés de Mataró
Quan semblava que l’enderroc del conjunt arquitectònic de Can Fàbregas i de Caralt era més que segur, s’ha produït un nou capítol del llarg estira i arronsa que manté enfrontats l’Ajuntament i la ciutadania des de 2006.

L’edifici ensorrat a Sant Boi patia deficiències estructurals
Els manuals editats per les empreses especialitzades en blocs de formigó qüestionen el mètode amb el qual es va construir el pavelló sinistrat. Tot i que l’alcalde del municipi, Jaume Bosch, va assegurar que no hi havia cap deficiència a l’edifici, després de l’incident, Bosch va demanar informes pericials al Col·legi d’Arquitectes, el Col·legi d’Enginyers i el Departament de Física Aeronàutica de la UB.

Una empresa lligada a grups ultradretans vigilarà museus catalans
L’empresa Levantina Seguridad SL –propietat del polític ultradretà José Luís Roberto– està gestionant, des de l’1 de febrer, la seguretat de diversos recintes dependents del Departament de Cultura de la Generalitat a Tarragona, com el Castell d’Escornalbou (Baix Camp), el Castell de Miravet (Ribera d’Ebre) i la Cartoixa d’Escaladei (Priorat).

Corbacho condecora Sentís, l’espia de Franco
/de dalt a baix)
El Col·legi de Periodistes de Catalunya va acollir la condecoració a Carlos Sentís el 26 de gener. La concessió del guardó ha despertat crítiques dins la professió periodística.

‘Les mans plenes’, un homenatge musical a Joan Brossa
(expresions)
Aquest any se celebren noranta anys del naixement del poeta Joan Brossa. Tot i que Brossa no era amic de posar fronteres ni de catalogar l’art en gèneres, fins ara la música no ha estat una de les arts amb què més ha interaccionat la seva obra. Tot i que hi ha algun precedent recent, res comparat amb Les mans plenes, un doble àlbum d’edició limitada que ha editat el Malalletra amb musicacions de poemes de Brossa a càrrec d’una trentena d’artistes.

(indirecta)
Iñaki Oiarbida alcalde de legorreta per anv
“Volen fer-nos fora dels ajuntaments, però batallarem pels nostres drets”
Fins que va ser escollit com a alcalde per ANV a les municipals passades, la política era un territori inexplorat per aquest treballador metal·lúrgic de 32 anys. Afirma que està aprenent a marxes forçades a gestionar l’Ajuntament de Legorreta –un poble guipuscoà de tan sols 1.438 habitants– i és habitual veure’l passar comptes davant els veïns a l’Olaso, el bar on es reuneixen tots cada vespre. La il·legalització de la formació política no ha aturat el seu projecte d’impulsar la participació ciutadana dins el consistori, tot traslladant el projecte de l’esquerra ‘abertzale’ al municipi.

Presentació del setmanari Directa a Reus

7 de febrer, 18.30h. Presentació del setmanari Directa a Reus.

A carrec de la Montse, corresponsal de la directa al Camp i amb el Blai responsable d'agitació i difusió, que ens presentaran aquest mitjà de difusió de noticies i opinions en català, des de i per als moviments socials i les persones crítiques amb el capitalisme.

Al CSOA l'Eskerda, c. Sant Esteve 8. Organitza: Comissió de programació del CSOA l'Eskerda.